Saps per què se celebren les eleccions
dos anys abans del previst?
L’objectiu de la legislatura, en un carreró sense sortida
El pacte fiscal en la línia del concert econòmic era el gran repte
de país per aquesta legislatura.
El 25 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució
on es fixaven les línies mestres d’aquest pacte fiscal (un canvi
d’estatus en matèria de finançament: sortir del règim comú de la
LOFCA, màxima capacitat per al Parlament per modificar els
impostos, agència tributària de Catalunya, és a dir, la clau de la
caixa, model bilateral i reducció del dèficit fiscal), i instava el
Govern a obrir una negociació amb el Govern espanyol.
El 20 de setembre, Mariano Rajoy va tancar la porta a qualsevol
possibilitat de negociació del pacte fiscal. Va ser un no rotund a
la demanda de sobirania fiscal per Catalunya expressada per una
àmplia majoria del Parlament.
En aquest punt, la legislatura no podia continuar com si no hagués
passat res.
Una manifestació impressionant
L’11 de setembre, un milió i mig de catalans va fer sentir la seva
veu pels carrers de Barcelona sota el lema "Catalunya, nou estat
d’Europa".
Davant d’aquest clam massiu, i en conseqüència, davant de
l’escenari d’obrir un procés de gran envergadura i complexitat que
entronqués amb el que s’havia expressat a la manifestació, era
necessari que els ciutadans poguessin expressar a les urnes quin
camí ha de seguir a partir d’ara el país. En democràcia, l’aval
definitiu es produeix a les urnes.
Nova etapa, nova legitimitat
El president Mas ha expressat que després del no del Govern
espanyol al pacte fiscal, Catalunya ha d’iniciar un nou camí,
emprendre la construcció d’estructures d’estat i exercir el dret a
l’autodeterminació, a través d’una consulta.
Però CiU va guanyar les eleccions amb un programa que tenia
com a màxima fita el pacte fiscal, i per tant, abans d’iniciar aquest
nou camí, són necessàries unes eleccions que expressin quina
és la voluntat del poble de Catalunya.
Una nova etapa requereix també una nova legitimitat, tant a nivell
intern, com de cara a Espanya i a la comunitat internacional.
Davant de grans reptes, visió de país
Pensant en clau partidista, el més còmode hagués estat esgotar
els dos anys que quedaven de legislatura. Però els moments
transcendents -i aquest ho és- requereixen altura de mires,
prioritzar la visió de país, abandonar l’interès de partit.
El president ja ho havia expressat més d’un cop: si es produïen
condicions prou excepcionals que aconsellessin fer un gir en la
governació del país, no dubtaria a convocar les eleccions. En
aquest sentit, hi ha aposta personal del president:
“No són temps de comoditats institucionals, ni de qui dia passa
any empeny; són temps en què cal jugar-se-la, per sobre de la
comoditat personal o l’interès de partit. I és al poble de Catalunya,
autèntic amo del seu destí, a qui correspon decidir qui vol que
el representi en aquests temps històrics, amb quina força i amb
quina legitimitat”.
Artur Mas. Parlament de Catalunya. 25 de setembre de 2012.
