jueves, 16 de diciembre de 2010
miércoles, 15 de diciembre de 2010
bones festes
lunes, 29 de noviembre de 2010
sábado, 27 de noviembre de 2010
jueves, 25 de noviembre de 2010
FINAL DE CAMPANYA A GIRONA
lunes, 22 de noviembre de 2010
ORIOL PUJOL VISITA LA CELLERA
viernes, 19 de noviembre de 2010
CIU AL MERCAT DE LA CELLERA DE TER
martes, 16 de noviembre de 2010
Conferència "Beneficis de l'activitat física en la salut"
Lugar:Teatre del Centre Cultural Parroquial de La Cellera de Ter
Fecha y hora:Viernes, 19 de noviembre de 2010 17:30
AMB MARTA FERRUSOLA, la fisioterapeuta de l'Hospital de sant Pau: TERESA TORRADES,
AL ACABAR REFRIGERI PER TOTHOM.
CiU derogarà la llei del Ter
CiU derogarà la llei del Ter pel continu incompliment i per garantir el cabal mínim
Recorda que cal un marc legislatiu posterior al del 1959 i que tampoc es compleix el pla de cabals del 2005
Fa set propostes per gestionar el riu
Santi Vila, a l'esquerra, ahir al matí a la presa del Pasteral, des d'on va parlar del Ter i la gestió de l'aigua Foto: D. BRUGUÉ.
Continuant amb la política de voltar tot el territori gironí engegat amb l'inici de la campanya, CiU va ser ahir a la Selva interior per parlar d'aigua, i més concreta, del riu Ter. Un riu sota una regulació desfasada i que, a sobre, no s'ha complert mai. El cap de llista de la formació, Santi Vila, va declarar que ha arribat el moment de fer “una reflexió profunda” sobre la gestió del Ter, i en aquest sentit va afegir que això no serà possible amb l'actual llei que el regula, del 1959, i que mai no s'ha complert. Per això, va apostar per canviar el marc legislatiu, derogant aquesta llei i creant-ne una altra que beneficiï el territori i no es limiti únicament a preveure el transvasament d'aigua cap a Barcelona. De fet, va reconèixer, el pla de cabals del 2005 també s'ha anat incomplint de manera reiterada. “No n'hi ha prou de basar la gestió del Ter en la història de la solidaritat amb Barcelona”, va afirmar Santi Vila.
Per això, des de la federació nacionalista s'aposta per una nova llei de transvasament del riu, basada en set grans aspectes. El primer és garantir que hi haurà un cabal ecològic mínim i permanent de 600 hm³/any, quan ara ni tan sols s'arriba als 400. Un segon aspecte és la regulació de les condicions tècniques i ambientals d'aquest transvasament, precisant el destí de l'aigua, com a tercera prioritat. La quarta pota de la llei ha d'establir el marc de compensacions socials i econòmiques que es donarà als pobles de la conca del Ter per la pèrdua de l'aigua, que es concretaran en un cinquè aspecte: el compromís de la Generalitat en un programa d'inversions per a la millora i modernització de la conca, amb partides per a la recuperació d'aqüífers, la millora de regadius o de l'abastament. Un sisè aspecte de la futura llei que Vila es va comprometre a impulsar és la redacció d'un pla integral de protecció de la totalitat de la conca del Ter i, finalment, l'establiment de mecanismes àgils de control del compliment de la llei.
El cap de llista convergent va insistir que la gestió del Ter s'ha de fer comptant amb el territori però fent un plantejament nacional pel que fa a la gestió en xarxa de l'aigua.
Per això, des de la federació nacionalista s'aposta per una nova llei de transvasament del riu, basada en set grans aspectes. El primer és garantir que hi haurà un cabal ecològic mínim i permanent de 600 hm³/any, quan ara ni tan sols s'arriba als 400. Un segon aspecte és la regulació de les condicions tècniques i ambientals d'aquest transvasament, precisant el destí de l'aigua, com a tercera prioritat. La quarta pota de la llei ha d'establir el marc de compensacions socials i econòmiques que es donarà als pobles de la conca del Ter per la pèrdua de l'aigua, que es concretaran en un cinquè aspecte: el compromís de la Generalitat en un programa d'inversions per a la millora i modernització de la conca, amb partides per a la recuperació d'aqüífers, la millora de regadius o de l'abastament. Un sisè aspecte de la futura llei que Vila es va comprometre a impulsar és la redacció d'un pla integral de protecció de la totalitat de la conca del Ter i, finalment, l'establiment de mecanismes àgils de control del compliment de la llei.
El cap de llista convergent va insistir que la gestió del Ter s'ha de fer comptant amb el territori però fent un plantejament nacional pel que fa a la gestió en xarxa de l'aigua.
CiU proposa una nova llei del Ter
CiU proposa una nova llei del Ter i que s´estudiï la connexió amb el Roine
 02:11 |
El candidat de CiU per Girona, Santi Vila, creu que cal derogar la llei del Ter de 1959 perquè se n'ha fet un "incompliment sistemàtic", i es compromet a elaborar-ne una de nova que garanteixi la interconnexió de xarxes, estudiant també la possibilitat de realitzar la connexió amb el Roine.
Segons Vila, la nova llei hauria de preservar set preceptes, el primer dels quals consistiria en garantir la previsió i condicions autoritzades del transvassament: és a dir, la fixació d'un cabal ecològic mínim de 600 metres cúbics per any. En segon lloc, creu que s'han de precisar les condicions tècniques d'impacte ambiental de la nova llei, i en tercer lloc revisar la destinació del transvassament. La quarta proposta és que hi hagi compensacions per a la conca del Ter, mentre que la cinquena consisteix en elaborar un pla d'inversions que permeti millorar el subministrament, recuperant aqüífers i millorant el subministrament en boca. El sisè punt consistirà en fer un pla integral de la conca del Ter a mig i llarg termini, i, finalment, el setè permetria crear mecanismes més àgils per al seguiment, revisió i actualització de la llei.
Segons Vila, la nova llei hauria de preservar set preceptes, el primer dels quals consistiria en garantir la previsió i condicions autoritzades del transvassament: és a dir, la fixació d'un cabal ecològic mínim de 600 metres cúbics per any. En segon lloc, creu que s'han de precisar les condicions tècniques d'impacte ambiental de la nova llei, i en tercer lloc revisar la destinació del transvassament. La quarta proposta és que hi hagi compensacions per a la conca del Ter, mentre que la cinquena consisteix en elaborar un pla d'inversions que permeti millorar el subministrament, recuperant aqüífers i millorant el subministrament en boca. El sisè punt consistirà en fer un pla integral de la conca del Ter a mig i llarg termini, i, finalment, el setè permetria crear mecanismes més àgils per al seguiment, revisió i actualització de la llei.
RODA DE PREMSA AL PASTERAL
jueves, 11 de noviembre de 2010
viernes, 25 de junio de 2010
Vuit pobles es queden sense ajuts per la nevada per presentar tard la sol•licitud
diaridegirona.cat » Comarques 22 de juny de 2010
Un total de 130 localitats sí que rebran les subvencions per fer front a les factures pendents
GIRONA
LAURA FANALS
Vuit municipis de les comarques gironines es quedaran sense poder cobrar les ajudes de Governació per les despeses extraordinàries que els va causar la nevada del 8 de març perquè han presentat la documentació fora de termini. Es tracta d'Amer, Brunyola, la Cellera, Cassà, Bescanó, Ullastret, Vall-llobrega i Llançà. Les reaccions entre els alcaldes davant la resolució, que es va publicar ahir al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), van ser diverses: des de la sorpresa (la majoria calculava que els papers s'havien presentat en el termini establert) fins a la calma: "Intentarem recórrer, però si al final no ens ho volen donar no passarà res, què vols fer-hi", assenyalava el batlle de Llançà, Pere Vila (CiU). El director general d'administració local, Carles Bassaganya, recordava que els ajuntaments havien tingut un mes per presentar la sol•licitud, i que a més s'ha ampliat la cobertura a 22 localitats per a les quals inicialment no hi havia destinada subvenció.
Es podien presentar a aquesta convocatòria els ajuntaments de municipis on el tall de subministrament elèctric a causa de la neu es va allargar més de 24 hores i va afectar el 25% dels veïns. La gran majoria de les localitats gironines (130) han presentat la documentació a temps i podran rebre les subvencions, que serviran per sufragar el lloguer de generadors per a la prestació de serveis municipals, la compra de subministrament diversos (des d'aliments fins a productes d'higiene), la neteja de neu de les vies urbanes, les despeses extraordinàries del personal dedicat a pal•liar els primers efectes de la fase d'emergència i els contractes per prestar serveis municipals i assistencials durant la fase d'emergència.
Segons explica Bassaganya, aquests consistoris només havien de fer la sol•licitud i presentar un certificat de l'interventor confirmant que les despeses són les correctes. Un cop feta la primera convocatòria, però, la Generalitat es va adonar que hi havia algunes localitats més que també havien estat afectades però que no constaven en el llistat. Davant d'això, s'hi van afegir 22 municipis més que es van sumar a la llista i que pròximament veuran també les seves peticions resoltes.
El responsable d'administració local també destaca que, malgrat que inicialment molts consistoris van témer que els ajuts de Governació no els arribarien a cobrir totes les despeses, una bona part al final han tingut dificultats per justificar les despeses.
Entre els municipis que es quedaran sense subvenció perquè no han entregat els papers a temps, les reaccions van ser ahir diverses. La majoria dels alcaldes consultats per Diari de Girona estaven covençuts d'haver entregat a temps tota la documentació, malgrat que alguns admetien que tampoc patirien grans problemes perquè les quantitats que havien de rebre no eren extremadament elevades.
Un total de 130 localitats sí que rebran les subvencions per fer front a les factures pendents
GIRONA
LAURA FANALS
Vuit municipis de les comarques gironines es quedaran sense poder cobrar les ajudes de Governació per les despeses extraordinàries que els va causar la nevada del 8 de març perquè han presentat la documentació fora de termini. Es tracta d'Amer, Brunyola, la Cellera, Cassà, Bescanó, Ullastret, Vall-llobrega i Llançà. Les reaccions entre els alcaldes davant la resolució, que es va publicar ahir al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), van ser diverses: des de la sorpresa (la majoria calculava que els papers s'havien presentat en el termini establert) fins a la calma: "Intentarem recórrer, però si al final no ens ho volen donar no passarà res, què vols fer-hi", assenyalava el batlle de Llançà, Pere Vila (CiU). El director general d'administració local, Carles Bassaganya, recordava que els ajuntaments havien tingut un mes per presentar la sol•licitud, i que a més s'ha ampliat la cobertura a 22 localitats per a les quals inicialment no hi havia destinada subvenció.
Es podien presentar a aquesta convocatòria els ajuntaments de municipis on el tall de subministrament elèctric a causa de la neu es va allargar més de 24 hores i va afectar el 25% dels veïns. La gran majoria de les localitats gironines (130) han presentat la documentació a temps i podran rebre les subvencions, que serviran per sufragar el lloguer de generadors per a la prestació de serveis municipals, la compra de subministrament diversos (des d'aliments fins a productes d'higiene), la neteja de neu de les vies urbanes, les despeses extraordinàries del personal dedicat a pal•liar els primers efectes de la fase d'emergència i els contractes per prestar serveis municipals i assistencials durant la fase d'emergència.
Segons explica Bassaganya, aquests consistoris només havien de fer la sol•licitud i presentar un certificat de l'interventor confirmant que les despeses són les correctes. Un cop feta la primera convocatòria, però, la Generalitat es va adonar que hi havia algunes localitats més que també havien estat afectades però que no constaven en el llistat. Davant d'això, s'hi van afegir 22 municipis més que es van sumar a la llista i que pròximament veuran també les seves peticions resoltes.
El responsable d'administració local també destaca que, malgrat que inicialment molts consistoris van témer que els ajuts de Governació no els arribarien a cobrir totes les despeses, una bona part al final han tingut dificultats per justificar les despeses.
Entre els municipis que es quedaran sense subvenció perquè no han entregat els papers a temps, les reaccions van ser ahir diverses. La majoria dels alcaldes consultats per Diari de Girona estaven covençuts d'haver entregat a temps tota la documentació, malgrat que alguns admetien que tampoc patirien grans problemes perquè les quantitats que havien de rebre no eren extremadament elevades.
sábado, 15 de mayo de 2010
FESTA DEL PASTERAL
FESTA DEL PASTERAL AMB LA VISITA DE LA SENADORA PER GIRONA, ROSA NURIA ALEIXANDRE I EL DIPUTAT A CORTS I MEMBRE DEL CONCELL D'EUROPA SR. JORDI XUCLÁ
fotos: ALEIX BAYER
Suscribirse a:
Entradas (Atom)