La vimetera de nou branques
Recordant temps d’infantessa
He deixat,el poble enrere
He caminat amb lleugeresa
Fins a trobar la ribera.
Molt prop de les dreceres
Jauen pollancres i acàcies
En el riu boniques basses,
I nedant uns barbs i carpes.
Amb els braços enlairats
He trobat a la geganta,
Li he contat fins a nou branques,
I tres pedres al costat.
Vimetera que n’ets d’alta!
Ningú ha gosat podar-te,
I amb els vímets haguéssim fet..
Un cistell per l’avellaner.
Al darrera hi a una plaça,
Per ballar-hi belles danses,
I al davant tens un mirall
I el remor de l’aigua avall.
Amb els braços enlairats ,
He trobat a la geganta,
Li he contat fins a nou branques
I divuit metres passats.
Ma Carme Palma
No hay comentarios:
Publicar un comentario